- Enquadrament
- Fora de camp
- Composició
- Punt de vista, distància, plans
- Enfocament, profunditat de camp
- Llum i colors
- Efectes òptics
ANÀLISI D'UNA IMATGE
Quan parlem de llenguatge de comunicació pensem directament amb el llenguatge verbal, és a dir, amb les paraules i la manera com les combinem per construir frases que representin algun significat.
Existeixen però altres maneres de comunicar significats, i el llenguatge audiovisual n'és un exemple clar. En aquest llenguatge utilitzem altres recursos a banda de les paraules: les imatges i els sons, que també es combinen i s'articulen per generar significat. Tal i com hem vist les imatges i en com es generen i combinen per tal d'aportar significat.
Tota imatge està relacionada amb la realitat, o bé perquè l'imita, o bé perquè la representa o bé perquè en fa referència.
Anàlisi contextual
Es refereix a les dades generals de la imatge, en aquest cas d'una fotografia.
Són dades que no depenen de cap estudi a priori, sovint és informació que acompanya a la pròpia imatge i serveix per contextualitzar-la. Aquests elements poden ser:
- Dades generals: Títol, autor, nacionalitat, any, procedència, gènere, moviment.
- Dades tècniques: B/N o color, Format, càmera, suport, objectiu, altres informacions (exposició, sensibilitat, balanç de blancs, ....).
- Dades bibliogràfiques i critiques: Fets bibliogràfics rellevants, comentaris crítics sobre l'autor.
Sovint aquesta informació acompanya a la pròpia imatge si aquesta apareix en alguna font d'informació (llibre, web, exposició, ...). Tot i així, pel que fa a la informació més tècnia, en alguns casos, encara que l'autor no la faciliti es pot arribar a deduir en bona part, però caldrà tenir uns coneixements profunds de la tècnica de la fotografia.
Anàlisi denotatiu
Parlem del significat denotatiu d'una imatge quan ens centrem en la realitat objectiva del que veiem sense fer-ne cap interpretació. Aquesta observació ens permet explicar el que es veu a simple vista, però també ens permet deduir els recursos i les tècniques utilitzades en la seva creació. D'aquest anàlisis objectiu podem deduir aspectes com:
- Descripció objectiva dels elements de la imatge: objectes, personatges, escenari, ...
- Morfologia de la imatge: punts, línies, plans, colors.
- Estudi compositiu: Tipologia del pla, angulació, enquadrament, llei de terços, centres d'interès, recorregut visual, estructura compositiva.
- Temps de representació: Instantaneïtat, duració, atemporalitat, temps simbòlic, temps subjectiu, seqüencialitat, ...
- Graus de significació de les imatges: icònica / abstracta, simple / complexa, Monosèmica / polisèmica, Original / redundant (estereotipada), denotativa / connotativa.
Anàlisi connotatiu
Parlem del significat connotatiu d'una imatge quan ens centrem en els aspectes que poden evocar records, significats, sentiments i valors. Tots aquests aspectes no són interpretats de la mateixa manera per diferents individus, donat que depenen d'aspectes com la condició social, l'edat, el context personal, ... , per això parlem d'un anàlisis subjectiu.
En el cas que estiguem analitzant una fotografia publicitària d'un producte, d'aquest anàlisis subjectiu podem deduir aspectes com:
- Impacte: Agrada o no i perquè. Quins aspectes poden resultar més impactants.
- La idea: L'acudit, l'essència de l'anunci, el centre sobre el que giren els altres elements.
- El tractament formal
- Funcions de la imatge (valors comunicatius):conativa, fàtica, referencial, emotiva, poètica.
- Significat derivat dels elements morfosintàctics: plans, angulació, color, llum.
- Estratègia comunicativa: Pretén convèncer, seduir, que l'espectador s'identifiqui, que projecti ...
- Recursos i estereotips que gestiona: eslogan, textos, estereotips i models d'admiració, paisatges i elements valorats positivament, tonscolors, angle de visió
Exercici:
“El departament de Var. Hyères”. 1932 Henri Cartier-Bresson
Analitzeu aquesta imatge considerant els aspectes següents:
— Els elements formals i estètics;
- Enquadrament.
• Format: Rectangular apaïsat.
• Pla: Pla general d’un carrer amb unes escales en primer pla ocupant tota la part inferior de la imatge i un ciclista al fons a l’esquerra.
• Composició.
• Centre d’interès: Compartit per les escales i sobretot el ciclista, que és on es dirigeix la nostra mirada després de recórrer la imatge.
• Línies dominants: Les corbes, de les baranes i el cantell de la vorera, que formen una espiral fins al ciclista. També hi ha uns ritmes en les Línies dels barrots i dels esglaons de les escales.
• Composició: La composició és a terços situant el ciclista en el nucli superior esquerra i carregant el pes visual sobre aquest i la part inferior de la imatge.
• Mirades: es juga amb la mirada del lector de la imatge que baixa les escales seguint l’espiral fins a arribar al ciclista.
• Equilibri visual: Imatge molt equilibrada, tot és col·locat al lloc apropiat.
• Angulació: Picat
• Enfocament i profunditat de camp: Tot queda enfocat excepte el ciclista que es mou i una part molt petita de la barana a la part esquerra. Gran profunditat de camp, el fons també està enfocat.
• Il·luminació i color: La il·luminació és molt neutre, és natural difusa, sense ombres molt marcades. La imatge és en blanc i negre però sense un clarobscur molt pronunciat, si no que hi ha una gama de grisos molt amplia i per tant un gran equilibri de masses. Molt ben entonada.
— Els valors de significat.
• Característiques de la imatge.
· Graus d’iconicitat: És una imatge realista, segurament buscada. El fotògraf ha esperat que passés un ciclista per fer la foto.
· Graus de senzillesa o complexitat: És relativament complexa, per què apareixen molts elements, però fàcil d’interpretar.
· Grau de monosèmia o polisèmia. Interpretació de la imatge i/o text: La imatge és fàcil d’interpretar, ja que el fotògraf ha buscat crear una imatge on la mirada de l’espectador acompanya el moviment del ciclista i on a pesar que sabem que no és així sembla que hagi baixat per les escales. Imatge molt rítmica i amb un gran sentit del moviment.
· Grau d’estereotip o originalitat: Molt original, buscant el moment precís per fer la imatge. Model per fotografies d’aquest estil.
• Recursos expressius: El recurs de la ironia i de la repetició és molt present en la imatge, en plantejar la possibilitat d’una nova trajectòria de la bicicleta i la reiteració d’elements iguals en la composició.
• Funcions de la imatge.
· La imatge és molt poètica i ens convida a participar del moviment, a baixar per aquestes escales.
- Codis visuals:
· Codi espacial:
• L’enquadrament horitzontal reforça la direcció i moviment del ciclista i en deixar les escales en la part inferior crea molta profunditat.
• Angulació: el picat distorsiona la mida de les escales respecte a la figura i ens porta com espectadors, a seguir les escales.
· Gestual: El gest del ciclista reforça el moviment.
· Escenogràfic: L’entorn (les escales i el carrer) agafen molta importància i són protagonistes de la imatge junt amb el ciclista.
· Lumínic: La llum neutra crea un ambient, on tot s’integra s’equilibra.
· Cromàtic: El to homogeni de blan i negre fa que la nostra mirada sigui global, integradora, i els ritmes i la composició agafi molta força. Per altra part reforça el caràcter urbà del tema.
· Simbòlic: La composició en espiral de la imatge relacionaria la imatge amb l’associació que habitualment es fa de ciutat i moviment.
· Gràfics: El fet de ser una fotografia analògica remarca la dificultat de realitzar la imatge amb aquest enquadrament tan precís.
· De relació: La composició en espiral és molt típica en el barroc, que tenia com característica l’èmfasi del moviment. També és una forma que es relaciona amb el nombre auri i les composicions harmòniques.
• Interacció verboicònica.
· Tipus de relació entre text i imatge: El text complementa la imatge, ens informa d’on ha estat realitzada la imatge i dóna suport al sentit urbà.
Imatge d’un dels grans fotògraf del S. XX, que magistralment i amb gran originalitat ha estat capaç de fotografiar en “l'instant décisif ” una realitat urbana plena d’equilibri i moviment alhora, poesia i bellesa, fent-nos participar com espectadors de la imatge.
Guía de composición con la proporción áurea
LECTURA I ANÀLISI D’UNA IMATGE FIXA
I. NIVELL CONTEXTUAL
I.1 DADES GENERALS
TÍTOL
AUTOR
NACIONALITAT
ANY
PROCEDÈNCIA
GÈNERE
MOVIMIENT
I.2 DADES TÈCNIQUES
B/N / COLOR
FORMAT
CÀMARA
SUPORT
OBJETIU
ALTRES INFORMACIONS (EXPOSICIÓ, SENSIBILITAT, WB,…)
I.3 DADES BIBLIOGRÀFIQUES I CRÍTIQUES
FETS BIOGRÀFICS RELLEVANTS
COMENTARIS CRÍTICS SOBRE L’AUTOR
II. NIVELL DENOTATIU (LECTURA OBJECTIVA)
II.1 DESCRIPCIÓ OBJECTIVA DE LA IMATGE
(d’objectes i personatges; d’escenari i ambient)
ll.2 ELEMENTS VISUALS DE LA IMATGE
PUNT
LÍNIA
FORMA
TAMANY I L’ESCALA
FORMAT I DISPOSICIÓ
LLUM I IL·LUMINACIÓ
COLOR – B/N (TONALITATS, CONTRASTOS,…)
TEXTURA
NITIDESA, ENFOC SELECTIU, PROFUNDITAT DE CAMP
ALTRES
II.3 ESTUDI COMPOSITIU
PLANIFICACIÓ, PUNT DE VISTA I ANGULACIÓ
ORGANITZACIÓ DE L’ENQUADRAMENT:
LÍNIES PREDOMINANTS
LLEI DE TERÇOS
CENTRES D’INTERÈS
RECORREGUT VISUAL
ESTRUCTURA COMPOSITIVA
TIPUS DE COMPOSICIÓ
II.3. TEMPS DE LA REPRESENTACIÓ
INSTANTANEÏTAT, DURACIÓ
ATEMPORAL
TEMPS SIMBÒLIC
TEMPS SUBJECTIU
SEQÚENCIALTAT
ALTRES
II. 4 CARACTERÍSTIQUES DE LES IMATGES
ICÒNICA / ABSTRACTA
SIMPLE / COMPLEXA
MONOSÈMICA / POLISÈMICA
ORIGINAL / REDUNDANT (ESTERIOTIPADA)
DENOTATIVA / CONNOTATIVA
II.5 DESCRIPCIÓ GLOBAL DE LA IMATGE, seguint la línia de recorregut visual.
III. NIVELL CONNOTATIU (LECTURA SUBJECTIVA)
Interpretació subjectiva de la imatge, segons els elements visuals i connotatius utilitzats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada