PAU

Anàlisi d'imatge

Estructura examen:

http://universitats.gencat.cat/ca/pau/que_heu_saber/materies_estruc/cultura_audiov

Exercicis:

https://examenselectivitat.cat/selectivitat/cultura-audiovisual

Música diegètica I música incidental

LA MÚSICA Y EL CINEMA AL LLARG DE LA HISTÒRIA: (final de pàgina)

TERMINOLOGIA MATÈRIA CULTURA AUDIOVISUAL

16:9
ANALÒGIC
ÀNGLE
ANGULAR
BACKGROUND
CÀMERA RÀPIDA 
CÀMERA LENTA 
CÀMERA SUBJECTIVA 
CAMP
CARETA 
CONNOTACIÓ 
CONTRACAMP 
CONTRAPICAT 
CORTINETA 
CHROMA 
KEY 
DENOTACIÓ 
DIAFRAGMA
DOLLY
DRON
EDICIÓ
EIX
ELIPSIS
ENCADENAT ENFOCAR
ENG
ENQUADRE ESCALETA
ESCENA
ESCOMBRAT

ESCORÇ FALCA
FIBRA ÒPTICA 
FILTRE
FLASH
FLASH BACK
FLASH FORWARD
FOCUS
FORA DE CAMP
FOSSA
FOTOGRAMA
FRAME
GÈNERE CINEMATOGRÀFIC 
GÈNERE FOTOGRÀFIC
GÈNERE PERIODÍSTIC
GLOBUS
GRAELLA DE PROGRAMACIÓ 
GRAN PLAN GENERAL
GRUA
GUIÓ IL.LUSTRAT
GUIÓ LITERARI
GUIÓ TÈCNIC
IDEOGRAMA
IL.LUMINACIÓ
INFOGRAFIA
LENT
LÍNIES CINÈTIQUES
LLEI DE TERÇOS
MACRO
MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC 
MUNTATGE O POSTPRODUCCIÓ

NTSC
OBJECTIU
OBTURADOR PANORÀMICA 
ONOMATOPEIA
PAUTA
PERXA
PICAT
PÍXEL
PLA
PLA AMERICÀ
PLA DETALL
PLA DE CONJUNT
PLA DE RECURS
PLA GENERAL
PLA MIG
PLAN SEQÜÈNCIA
PLA SUBJECTIU
PLA ZENITAL PLANIFICACIÓ
PRESA
PRIME TIME
PRIMER PLA 
PRIMERÍSSIM PLA 
PROFUNDITAT DE CAMP 
PUNT DE FUGA 
RACCORD
RESOLUCIÓ
RGB
RITME
SALT D’EIX

SATURACIÓ
SEQÜÈNCIA
SINTONIA
TALL
TELEOBJECTIU
TEMPERATURA
TEMPORITZADOR
TRANSICIÓ O SIGNE DE PUNTUACIÓ 
TRAVELLING
TRÍPODE 
VELOCITAT 
VEU EN OFF 
VINYETA 
VISOR 
ZOOM 
ZOOM IN 
ZOOM OUT

Llenguatge Audiovisual

Preproducció: Procés de preparació de tots els elements implicats en una pel·lícula, obra de teatre o altres espectacles.

Postproducció: Manipulació de material digital  per produir efectes digitals  i edició en el material.

Enquadrament: Manera de posar dins d'un quadre la imatge que es vol gravar.

Camp: Espai visual que pren la càmer des del punt de vista que es troba i segons l'angle d'enquadrament.

Fora de camp: Acció o diàleg que té lloc fora del camp visual de la càmera.

Angle d'enquadrament / Angulació: Diferència que hi ha entre el nivell de la presa i l'objecte que es filma.

Zenital: Pla realitzat des de dalt, perpendicular al terra.

Profunditat de camp: Espai que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats.

Pla general: Pla on veiem la figura humana sencera i també l'escenari.

Pla mig:  Pla on apareix la figura humana de cintura cap amunt.

Pla americà: Pla on apareix la figura humana desde els genolls.

Primer pla: Pla on només hi apareix el rostre humài que s'utilitza per captar les expressions facials.

Pla detall: Tipus de pla que serveix per captar un detall de l'escena, o del personatge o de l'escenari.

Panoràmica: Gir de la càmera sobre el seu propi eix.

Tràveling: Moviment uniforme.

Tràveling frontal: Moviment de la càmera des del davant.

Traveling lateral: Moviment de la càmera des del costat

Traveling vertical: Moviment de la càmera vertical.

Traveling circular: Moviment de la càmera circular.

Moviments lliures: Moviments de la càmera quan es mou sense seguir cap ordre en concret.

Càmera en mà: Tècnica cinematogràfica on els mètodes d'imatge estable estan decidits per les mans mateixes.

Steadicam: Sistema d'estabilització per càmeres de cinema i televisió que permet la presa de vistes al vol, en travellings versàtils, gràcies a un enginyós sistema d'arnés i d'un braç articulat.

Moviments òptics: Moviments controlats amb l'objectiu d'una càmera, com per exemple el zoom.

Efecte vertigo: Efecte cinematogràfic que consisteix en combinar el zoom cap enrere amb el desplaçament cap endavant, o la inversa.

Càmera objectiva: Punt de vista neutre que adopta la càmera.

Càmera subjectiva: Punt de vista intern que adopta la càmera per imitar la mirada d'un personatge i per col·locar l'espectador en el lloc d'aquest personatge.

Il·luminació: és l'acció o efecte d'il·luminar, una tècnica que es relaciona amb el conjunt de dispositius que s'instal·len amb l'objectiu de produir certs efectes lluminosos, pràctics i decoratius

Llum frontal: Tipus d'il·luminació on la llum està col·locada darrere la càmera.

Llum lateral: Tipus d'il·luminació que remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla.

Llums creuades: Tipus d'il·luminació feta entre dos focus o reflectors per aconseguir una imatge nítida i sense ombres.

Contrallum: Tipus d'il·luminació on la llum es col·loca per darrere del personatge que volem gravar.

Picat: Pla on la càmera se situa per sobre de l'objecte.

Contrapicat: Pla on la càmera se situa per sota l'objecte.

Intensitat

Color: Propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.

Llum natural: Tipus de llum que prové del Sol.

Muntatge: Combinació de diferents plans.

Realitzador: Responsable de plasmar en imatges els continguts d'un guió d'una pel·lícula o programa de televisió.

Pla seqüència: Tècnica de planificació de rodatge que consisteix en la realització d'una escena sense talls durant un temps bastant ampli.

Croma: Tècnica audiovisual que consisteix en extraure un color de la imatge (normalment verd o blau) i substituir l'àrea ocupada per aquell color per una imatge.

El·lípsis: Salt en el temps o en l'espai.

Muntatge dialèctic: Pretén que de dos plans succesius en produeixi una idea, que no hi ha en cap dels dos per separat.

Muntatge altern: Dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiren.

Continuitat / Raccord: Relació que existeix entre els diferents plans d'una filmació amb la finalitat de no trenquin la ilusió de la seqüència.

Flashback: Figura retòrica que consisteix en alterar la seqüència cronològica dels fets que s'estan explicant, traslladant-se de cop i volta en successos del passat.

Flashforward: Figura retòria que succeeix quan els esdeveniments principals de la història són interromputs per la interjecció d'una escena que representa un moment del futur.

So: Successió de canvis de pressió en un medi provocats per una vibració que s'ho transmet en forma d'ones.

Banda sonora original: Part del so completa i resultat de l'edició de diferents pistes de so, ja siguin diàlegs, sons i música d'una obra.

Leitmotiv: Figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art.

Veu en off: Recurs narratiu del cinema i del teatre que consisteix en un narrador que explica quelcom sense participar i sense que es vegi.

RGB: Composició del color en termes de l'intensitat dels colors primaris de la llum.

Opticalart: Moviment pictoric que va nèixer als EEUU el 1958, caracteritzat per l'art abstracte amb formes simples, llums i ombres que donen un efecte tridimensional sense que hi hagi cap moviment real.

Significat dels colors

Blanc: fràgil, dèbil, rendició, innocència, decoració, virginitat, modernitat

Groc: alegria, sol, serenitat, radiant, bellesa, olor sofocant, traició, aaricia, decadència, malaltia, amarg, simbol de perill (amb negre), indegitjats, poder, contradictori

Taronja: controvertit, transició, foc, pas de la mort a la vida, color sagrat a l'India, esperitualitat oriental, renuncia, psicodèlic, pallasso, innovació, energia, inflamable

Vermell: primer que es veu, sentiments, dolor, diversió, passió, vergonya, violència, obligació, perill, emergència, prohibició, sexe, guerra, revolució, comunisme, luxe, amor

Estenop: Forat del diàmetre d'una agulla per on passa la llum.

Clicker: Caixeta de plàstic amb una làmina metàl·lica al seu interior, que al pressionar-la produeix un so.

Rodet: Rotllo de pel·lícula per fotografiar.

Nitrat de cel·lulosa : Primer material plàstic artificial molt infamable i resistent que feia de suport en la pel·lícula fotogràfica.

Autochrome: Procediment fotogràfic en color.

Colodión: Solució nitrocel·lulosa en una barreja d'èter i alcohol que en assecar-se forma una massa transparent

Calotip: Mètode fotogràfic basat en un paper sensibilitzat amb nitrat de plata i àcid gàlic.

Llenguatge Publicitat

Client: Persona que usa habitualment els serveis d’un professional. 
Imatge de marca: Percepció de la identitat d'una marca en la ment dels consumidors.
Briefing: Informe o document que es realitza abans de començar una campanya publicitaria. 
Departament creatiu: Espai on estan els creatius físicament
Consumidors: Persones que compren un producte.
Target: Grup objectiu al qual està dirigit una campanya publicitària.
Segmentació: Acció de separar en segments.
Espot:  Espai publicitari breu, propi de la ràdio i dels mitjans de comunicació audiovisuals
Màrqueting: Conjunt de tècniques destinades a planificar un procés de comercialització, per tal de millorar la distribució i la venda de productes i de serveis.
Competència: Rivalitat per un mateix interés.
Dades: Elements que serveixen per deduir els elements desconeguts.
Anunciant: Empresa, organisme o persona que persegueix la difusió d’un producte per mitjà de la publicitat.
Graella de programació:
Planner: Figura en l'ambit de publicitat que fa de pont entre el consumidor i el departament creatiu.
Territori: Extensió de terra que forma una circumscripció política i administrativa.
Valors de marca: Valor que ha adquirit un producte al llarg de la seva vida.
Mercat:  Venda o compra a un preu debatut entre el venedor i el comprador.
Estratègia: Art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat. 
Empatia: Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació.
Publicitat emocional: Tipus de plublicitat que intenta conmoure.
Característiques objectives: Qualitats que no estan influenciades per l'opinió personal.
Seduir: Induir a alguna cosa amb abelliments.
Estereotips: Conjunt d'idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts.
Problema/Solució: Manera de plantejar un problema al espectador i que l'obligui a voler el producte en venta.
Insatisfacció: Manca de satisfacció.
Benefici econòmic: Riquesa que obté l'actor d'un procés econòmic.
Retoc: Esmena que es fa en retocar una obra.
Jingle: Cançó publicitaria.
Mitjans: Instrument per transmetre i per arribar a una gran audiència.
Inserció: Acció de contenir alguna cosa dins d'una altra.
Emplaçament: Col·locació de producte en sèries.
In-game: Intent d'adoptar l'estil de publicitat de la televisió al món dels jocs.
Advergame: Pràctica d'usar videojocs per publicitar una marca, producte, organització o idea.
Logotip: Distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc,
Eslogan: Frase generalment breu adoptada com a símbol d'una empresa o producte.
Estudi: Treball científic, artístic,etc., realitzat amb el principal objectiu d'estudiar o aprofundir un punt o un tema determinats.
Codis ètics: Conjunt de regles de conducta destinats a millorar la prestació d'un servei professional.
Publicitat agressiva: Tipus de publicitat que pretén atacar, provocar o ofendre.
Mirada crítica: Manera de jutjar raonadament.
Pressió: Força moral exercida per un grup social en el conjunt d’una societat, un país o un continent.
Models: Allò que ha de servir d'objecte d'imitació.
Perfecció: Qualitats excel·lents.
Analitzar: Examinar cada una de les parts d'alguna cosa.
Metàfora: Recurs literari que es basa en la identificació d'un terme real i un d'imaginari que tenen alguna característica comuna o semblança.

So, TV i Ràdio
SO
Intensitat: Qualitat dell so per la qual l’oïda distingeix un so fort o un so débil.To: Qualitat per la qual l’oïda distingeix sons greus i sons aguts.Timbre: Qualitat que permet que l’oïda diferenciï de sons de la mateixa intensitat i to.
Sensibilitat: Capacitat del micro de respondre a senyals sonors molt dèbils.Directivitat: Capacitat del micro per rebre millor els sons d’unes direccions determinades;
Omnidireccional: capta el so en totes les direccions.Direccionals: Tenen un àrea de captació a la part frontal i un àrea a la part posterior. Bidireccionals: Capten el so de dues direccions oposades i cancel∙len les direccions perpendiculars.
TELEVISIÓ
Accions: Successos que es desenvolupen en una mateixa trama dramàtica.Espai: Llocs en els quals es desenvoluparan les accions.Temps: L’acció ha de tenir lloc en un temps determinat i es preferent que sigui proper a l’espectador.
Stroy line: És la trama o la linia estructural del programa, sèrie o pel∙lícula.Format: Programes que comparteixen la mateixa periodicitati les mateixes característiques formals pel que respecta a la construcció de les trames.Gèneres televisius: Informatius, culturals, esportius, educatius, de serveis, religiosos, varietats, d’humor, musicals, publicitat, taurins, jocs i concursos, telerealitat i dramàtics o de ficció.
RÀDIO
Llenguatge de la ràdio: Immediatesa, rapidesa, irrepitibilitat, claredat, comprensibilitat, adequació, brevetat i la tonalitat de la veu.Formats: Informatius, d’entreteniment, musicals, esportius i de matinada.
Fotografia
Fotografia: escriptura de la llum
Components més importants d’una càmera reflex:
Obturador: Es el mecanisme que permet el pas de la llum.
Trobem l’obturador central i l’obturador de pla focal , el central es muntat a l’interior de l’objectiu que el que fan es interrompen el pas de la llum quan aquest esta tancat, en canvi l’obturador de pla focal esta muntat al cos de la càmera.

    

Velocitat d’obturació: És la velocitat en que l’obturador s’obre i es tanca, esta expressat en fraccions.

• ∙  Lents 1/15 1/30 s’utilitzen quan els objectes estén quiets
• ∙  Mitges 1/60 1/125 1/250
• ∙  Rapides 1/400 1/500 s’utilitzen quan els objectes estén en moviment.
  Graduació B : Serveix per la realització de fotografies amb poca llum o nocturnes, ja que l’obturador està obert.
  L’enfocament: Permet reproduir amb nitidesa objectes que estan més enllà Pla focal : És la paret on es forma la imatge quan s’obre l’obturador,
  Pentaprisma: És un sistema de 5 miralls que permet transportar la imatge que veiem per l’objectiu al visor.
  Diafragma: És un dispositiu format per petites làmines metàl∙liques que controlen la quantitat de llum que entra per l’objectiu que serà projectat a la pel∙lícula o sensor. S’expressa amb la lletra F i amb número, contra més petit sigui el número (f1.4), l’obertura serà major, mentre que quan més gran sigui el número més petita serà l’obertura (f22).
  Profunditat de camp: La profunditat de camp en una fotografia és la distància que queda enfocada a partir de l'objecte fotografiat. Si l'obertura del diafragma és petita la fotografia tendrà més profunditat de camp i si és gran, en tendrà menys. El zoom redueix la profunditat de camp i el gran angular l'augmenta. S’utilitza per assenyalar la importància d’un element respecte als altres.

∙ L’obertura del diafragma que sigui molt petita per exemple F/22 .
La profunditat de camp està determinada per tres factors:

• ∙  La distància entre la càmera i el subjecte
• ∙  La distancia focal
• ∙  L’obertura del diafragma
  Diferències entre la càmera digital i la càmera compacta
  La càmera compacte incorporen una petita pantalla que es deixa poder veure la imatge que hem fet , en canvi la càmera digital compte amb un xip electrònic que es permet poder veure la imatge y descarregar les imatges a un sistema d’ordenador , a on podem guardar­les en una targeta de memòria.
  El diaporama: És la projecció de diapositives acompanyades de sons
  Base tècnica del diaporama:

        

Diapositives, Càmera, fotografia, gravadora i reproductor del so.
Moviments de càmera:

• ∙  Càmera fixa: No hi ha cap moviment sol el que li pot donar la persona encarregada del
  moviment de la càmera.
• ∙  Panoràmica: Agafa moviments lents , per mostrar tot en general.
• ∙  Escombrada: és un moviment molt ràpid que el fotògraf fa amb la càmera mentre capta
  un objecte que s’està movent per congelar­lo.
• ∙  Travelling: Es desplaça horitzontalment o verticalment , però no sobre el seu eix sinó
  sobre una plataforma.
• ∙  Zoom: Es un canvi d’angulació, però la càmera no es mou en cap sentit.
• ∙  Iconocitat: Es la semblança d’una imatge amb la realitat.
  Els moviments de la càmera
  Càmera fixa: La càmera està immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant.
  Panoràmica: La càmera gira sobre el seu propi eix.Travelling: La càmera es desplaça d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails.

 

o o
o

Frontal: la càmera es mou cap endavant o enrere
Lateral: la càmera va movent­se lateralment, normalment seguint ­des del costat­ el
moviment d’un personatge.
Circular: la càmera gira en cercle al voltant del personatge.

Moviment lliure: la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).
Steadycam: és un sistema de estabilització per càmeres de cinema i televisió que permet la presa de vistes al vol, en tràvelings versàtils, gràcies a un enginyós sistema d'arnès, d'un braç articulat i un sistema de pesos. L'operador pot així caminar o córrer tot guardant una imatge estable i realitzar tràvelings lliurement, així com panoràmiques, sense tocar el sòl sense necessitat de rails o carretó. El càmera pot moure la càmera al seu gust sense que es des estabilitzi la imatge ni quedi moguda, la càmera fa un moviment fluït i net.
/moviments­de­camera/
Història

• ∙  Els primers fotògrafs es van fonamentar en 2 situacions:
  Estudi amb les càmeres fixes i el carro laboratori ambulant i càmera transportada amb trespeus, ‘personatges com Matew Brady i Desire Charnay
• ∙  El Pictorialisme moviment a Europa entre 1880 que es tractava d’una sèrie d’artistes que volien aconseguir amb la tècnica de la fotografia imatges de qualitat artística a patir

de la difuminacio de la imatge , efectes amb boira, alguns son Edward Steichen.

• ∙  Photosecession : Canvi de visio de la fotografia, a on artistes com Alfred Stieglitz definia la fotografia con un art independent, trencant amb els temes tradicionals ., i va fundar el moviment photoseccion a l’any 1902.
• ∙  Moviment F/64 fotografia directe, es diu directa ja que lis interessa captar la realitat, sense cap transformació, captar la pròpia imatge sense necessitat de que tingues un significat alguns representats son : Edward Welson, Ansel Adams, Imogen Cuningham.
• ∙  Les Avantguardes: Gràcies als nous avanços en material i tècniques expressives, va néixer el fotomuntatge utilitzat per Alexander Rodt Chenko
• ∙  Fotoperiodisme: El seu objectiu es explicar una historia concreta visualment, alguns que artistes son: Erich Salomon (pare del fotoperiodisme) Henri Carter i Were Gree Iniciador del fotoperiodisme que retratava situacions quotidianes.
• ∙  Al 1930 va aparèixer als estats units la revista Life Look a Gran Bretanya Picture Port que van obrir un nou mon de la comunicació i la imatge impresa.
• ∙  Pinzellades de la actualitat : Segona meitat del S XX fotografia digital, exponents : Sandy Skoglund i Sebastia o Salgado.
  Cinema
  Són imatges en moviment. Són fotogràfies fixes que apareixen i desapereixen. El cinema vol representar la realitat i que doni la sensació de realitat. Hi ha diferents gèneres, com el western, thriller, etc.
  Persistència retiniana: quan percebem una imatge, aquesta es quedi durant un període de temps molt petit a la nostra retina.
  Pel∙lícula: cinta recuberta d'una emulsió química sensible a la llum.
  La captació: obtenir imatges fixes sufcients per verure el moviment gràcies a l'objectiu i el cron.
  Moviements de la càmera: tràvelling: també es el nom del sistema de rails, sobre el qual es desplaça la càmera sense girar el seu eix. I també estan les grues, panoràmica i escombrada.
  Hi ha diferents plans: general, pla americà, pla mitjà, primer pla, gran primer pla i pla detall. També hi ha diferents angulacions: picat, zenital, contrapicat i nadir.

Enquadrament: selecció i organització d'objectes, figures o paisatges dins d'un quadre. Profunditat de camp: profunditat que va desde la figura o objecte nitida més pròxim fins a la figura nitida més llunyà.
Guió il∙lustrat: ajuda els tècnics que hi intervenen per aconseguir una bona il∙luminació, atrezzo, decorat, etc.
Animació: atorgar­li moviment i l'acció al resultat de moure objectes i figures. Vocabulari història del cinema i gèneres
MOVIMENTS CINEMATOGRÀFICS
Cinema soviètic : va ser durant molt de temps un dels més importants del cinema europeu. Ha conegut una important crisi durant els anys 1990 i compta, des de mitjans dels anys 2000, de nou entre les cinematografies europees més prolífiques. El cinema soviètic ha donat lloc a diverses interpretacions que s'han enfocat, o sobre el cinema com a obra d'art, el cinema com a propaganda o el cinema com a objecte d'espectacle.
Surrealisme : és el gènere cinematogràfic en el qual s’apliquen els conceptes i técniques adquirides al surrealisme moviment artístic i literari sorgit a França en 1919 al voltant de la personalitat del poeta André Breton.
Expressionisme: és el gènere cinematogràfic en el qual s’apliquen els conceptes i técniques adquirides al expressionisme. Sorgeix de forma tardana en comparació amb el moviment artístic, abans de la 2a guerra mundial. Aquest gènere es diferent depenent del país al qual es realitza el film.
Neorrrealisme: es caracteritza per desenvolupar trames ambientades principalment entre els pobres i la classe treballadora, amb llargues seqüències a l'aire lliure, i sovint utilitza actors no professionals per personatges secundaris i fins i tot de vegades per als principals. Les pel∙lícules tracten principalment de la situació econòmica i moral de la postguerra italiana, reflectint els canvis en els sentiments i les condicions de vida: esperança, redempció, el desig de deixar el passat enrere i començar una nova vida, frustració, pobresa, desesperació.
Nouvelle vague i free cinema : és la denominació que la crítica va utilitzar per designar un nou grup de cineastes francesos sorgit a finals de la dècada de 1950. Els nous realitzadors van reaccionar contra les estructures que el cinema francès imposava fins a aquest moment i, conseqüentment postular com a màxima aspiració, no només la llibertat d'expressió, sinó també llibertat tècnica en el camp de la producció fílmica.
Cine de Autor: cert cinema on el director té un paper preponderant en la presa de totes les decisions, i on tota la posada en escena obeeix a les seves intencions. Sol anomenar­se

         

d'aquesta manera a les pel∙lícules realitzades basant­se en un guió propi i al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, la qual cosa li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en la pel∙lícula.
GÉNERES CINEMATOGRÁFICS
Cinema fantàstic : és aquell gènere cinematogràfic que empra trames on juga un paper important la màgia, els mons de fantasia, les criatures inexistents o les aventures ubicades en un marc no realista. Està fortament influït per la literatura fantàstica, de la qual neix aquest gènere. No s’ha de confondre amb ciència ficció, que sol tenir una base realista o científica, en canvi el cinema de fantasia es tot totalment fruit de la imaginació i la fantasia, des de el context fins als personatges.
Terror : és aquell gènere cinematogràfic que és caracteritza per la intenció de voler transmetre al espectador una sensació de por, esgarrifança o horror. Això s’aconsegueix mitjançant diversos recursos com ara l’alteració d’un àmbit de la normalitat a causa d’una força, esdeveniment o personatge de caire maligne que pot ser de natura criminal o sobrenatural. També s’aconsegueix mitjançant el terror psicològic o a traves del inconscient.
Ciència­ficció : gènere cinematogràfic on a la seva temàtica ens presenten l’impacta d'avanços científics i tecnològics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles. Aquests avanços poden ser reals o ficticis, fet que fa confondre aquest gènere amb el cinema fantàstic. La gran diferencia està en que a la ciència ficció es sol alterar un fet de la realitat a través de la ciència i es mostra el món a partir del que planteja la hipòtesis de com canviaria el món aquest fet .
Cinema negre/ thriller/Film Noir : gènere de definició bastant imprecisa, que només es diferencia de forma parcial amb altres gèneres com el cinema policíac o el cinema social. Els temes giren entorn de fets delictius i criminals amb un fort contingut expressiu i una característica estilització visual. La seva construcció formal està a prop de l’expressionisme. Per descriure l'escena es fa servir un llenguatge el∙líptic i metafòric caracteritzat per una il∙luminació tenebrosa en clarobscur, escenes nocturnes amb humitat a l'ambient, es juga amb l'ús d'ombres per exaltar la psicologia dels personatges.
Cinema bèl∙lic: gènere cinematogràfic que basa la seva temàtica en les guerres.
Comèdia : gènere cinematogràfic que pretén transmetre al espectador una sensació que evoqui al humor i provoqui el riure. Va començar a la època del cinema mut i s’ha desenvolupat fins a la actualitat.
Melodrama: És el gènere més agradat del cinema i la televisió i té com a objectiu commoure a través dels sentiments i no de la raó. Sovint de temàtica romàntica amb final tràgic.

       

Wenstern: gènere cinematogràfic, tot i que s'origina com un gènere literari, l'acció del qual se situa al Far West, principalment durant la segona meitat del segle XIX. Aparegut des dels primers anys del cinema mut, és un gènere essencialment clàssic, vinculat sobretot a la indústria cinematogràfica de Hollywood.
Musical : és un gènere cinematogràfic en què l'acció es desenvolupa amb seccions cantades i ballades. És una forma de teatre que combina música, cançó, diàleg i ball.
Documental: és l'expressió d'un aspecte de la realitat, mostrada en forma audiovisual. L'organització i estructura d'imatges i sons (textos i entrevistes), segons el punt de vista de l'autor, determina el tipus de documental.
Animació: L’animació és un procés utilitzat per donar la sensació de moviment a imatges o dibuixos. Es tracta d’una simulació produïda mitjançant imatges que es creen una per una, aquestes en projectar­se successivament produeixen una il∙lusió de moviment. Però el moviment que representen aquetes imatges no és un moviment real, la nostre ment el produeix gràcies a un fenomen anomenat persistència de la visió.
L’animació cinemàtica és el registre de fases d’una acció creades individualment, de tal manera que quan són projectades a una tassa constant i predeterminada, superior a la persistència de l’ull humà, genera moviment.
Vocabulari del llenguatge del cinema

• ●  ACCIÓ ALTERNA: Forma de muntatge que presenta dues seqüències que s'alternen de manera simultània a mesura que progressa l'acció, fent­la evolucionar.
• ●  ACCIÓ CONTINUADA: Manera de fer progressar la narració fílmica sense interrupcions ni salts enrera.
• ●  ACCIÓ PARAL∙LELA: Presenta de manera alterna el que està succeint en dues o més escenes diferents dins la mateixa acció, i que o bé es complementen o bé l'una puntua l'altra.
• ●  ANGULACIÓ: Diferència que hi ha entre el nivell de la presa i l'objecte o figura humana que es filma.
• ●  ANTICLÍMAX: Moment de baix interès o emoció en l'acció del film, que segueix el desenllaç a amanera de complement o d'aclariment.
• ●  ARGUMENT: Història o assumpte que tracta el film a partir d'una idea esquemàtica o general. Pot ser original o bé adaptat d'una altra obra. Les quatre fases de creació d'un argument són: sinopsi, tractament, continuïtat i guió tècnic.
• ●  ASINCRONISME: Efecte que es produeix quan no concorden el muntatge visual i el sonor.
• ●  "BACKGROUND": Fons d'un escenari o d'un decorat.
• ●  BANDA D'EFECTES: Banda magnètica separada que ha d'anar sincronitzada amb la
  imatge per a l'obtenció del "master de so", o banda completa de so o mescla final.

            

• ●  BANDA D'IMATGES: Zona de la pel∙lícula que conté els fotogrames.
• ●  BANDA DE SO: Conté el so del film, o sia, el resultat de la mescla de les bandes
  separades de diàlegs, música i efectes.
• ●  CÀMERA RÀPIDA: Efecte que es produeix quan es filma a una cadència inferior a la
  normal (24 ips).
• ●  CÀMERA LENTA: És quan es filma a una cadència superior a la normal.
• ●  CAMP: Espai visual que pren la càmera des del punt de vista en què es troba i segons
  l'angle d'enquadrament.
• ●  CLÍMAX: Moment del més alt interès o emoció en l'acció del film, en especial de caire
  dramàtic o espectacular, que es crea abans del desenllaç.
• ●  CONTRACAMP: Espai visual simètric al camp, o sia, el camp contrari, l'invers.
• ●  CONTRAPICAT: Angulació que s'obté quan la càmera filma des de baix cap a dalt, i
  s'engrandeix l'objecte o la figura humana que pren.
• ●  CORTINETA: Efecte òptic que permet substituir de manera gradual una imatge per una
  altra, en diferents direccions.
• ●  DISSOLVÈNCIA: Acció d'esvair gradualment una escena, la qual cosa indica el pas del
  temps d'una escena a una altra, en passar d'un pla a un altre.
• ●  EIX DE L'ACCIÓ: Línia imaginària al llarg de la qual es desenvolupa l'acció dels
  personatges en l'espai. Aquest eix és determinat, en les accions estàtiques, per la
  direcció de les mirades dels personatges.
• ●  EIX ÒPTIC: Línia imaginaria que uneix el centre de l'enquadrament amb el centre de
  l'objectiu de la càmera.
• ●  EL∙LIPSI: Espai, o també temps, que veiem simplement suggerits, sense que es mostri
  de forma clara, evident, nítida.
• ●  EMPLAÇAMENT: Situació de la càmera, punt de vista o angulació que adopta a l'hora de
  captar una escena.
• ●  ENCADENAT: Pas d'un pla a un altre per mitjà d'una sèrie de fotogrames intermitjos en
  què les imatges se superposen.
• ●  ENQUADRAMENT: L'objectiu capta aquell espai de la realitat que es vol prendre i que
  posteriorment es projectarà.
• ●  ESCENA: Seguit de plans que formen part d'una mateixa acció o també ambient dins
  d'un espai i d'un temps concrets.
• ●  ESCOMBRADA: Pas d'un pla a un altre per mitjà d'una imatge intermèdia quasi difosa,
  que resulta d'un moviment rapidíssim i sec de la càmera, de tipus panoràmic.
• ●  ESCORÇ: Efecte que es produeix quan un objecte o una figura humana és presa en un
  gran primer pla i, per tant, queda desfigurada a causa de l'enquadrament.
• ●  ESPAI: És el determinat pel camp que pren l'enquadrament de la càmera.
• ●  "FLASH­BACK": Salt enrera en el temps.
• ●  FORA DE CAMP: Acció o diàleg que té lloc fora del camp visual de la càmera.
• ●  FOSA (en negre o en blanc o color): Pla que es va fent cada cop més fosc (o blanc o de
  color), fins que a la pantalla es fa el negre (el blanc o el color) total. N'hi ha de tancament
  i d'obertura.
• ●  GRAN PLA GENERAL: Mostra un paisatge o un gran decorat on les figures humanes i

                     

els objectes no tenen pràcticament cap relleu.

• ●  GUIÓ LITERARI: Narració argumental del film que conté els personatges, els decorats,
  l'ambientació, el vestuari..., així com els diàlegs i l'"off".
• ●  GUIÓ TÈCNIC: Especifica allò que s'ha de veure i que s'ha d'escoltar durant la projecció
  del film, i en el mateix ordre en què apareixerà a la pantalla.
• ●  IDEA: Punt de partença per a elaborar l'argument.
• ●  INSERIT: Pla que s'intercala enmig d'altres dos per destacar un detall, descriure un
  aspecte...
• ●  MOVIMENT DE BALANCEIG: És l'obtingut quan la càmera es mou de dreta a esquerra i
  a l'inrevés sense aturar­se.
• ●  MUNTATGE: Procés d'escollir, ordenar i empalmar tots els plans rodats segons una idea
  prèvia i un ritme determinat.
• ●  PANORÀMICA: Moviment de rotació de la càmera. Pot ser horitzontal, vertical, obliqua
  (combinació de les altres dues) i circular.
• ●  PICAT: Angulació obtinguda quan la càmera filma de dalt a baix, i que fa que l'objecte o la
  figura humana presa s'empetiteixen.
• ●  PLA: Conjunt d'imatges que constitueixen una mateixa presa; és, doncs, la unitat de
  presa. N'hi de diferents tipus segons l'angulació de la càmera.
• ●  PLA AMERICÀ: És el que mostra la figura humana des dels genolls en amunt.
• ●  PLA GENERAL: És el que mostra les figures i els objectes d'una manera total,
  incloent­hi l'escena on es troben.
• ●  PLA INCLINAT: S'obté quan la posició de la càmera no és vertical.
• ●  PLA "MASTER": Seqüència que es roda en un sol pla per presentar la continuïtat d'una
  acció i que serà enriquida amb inserts.
• ●  PLA MITJÀ: És el que mostra la figura humana, tallada per la cintura o bé a l'alçada del
  pit.
• ●  PLA­SEQÜÈNCIA: Seqüència que es roda en un sol pla, en una única presa, sense cap
  tipus de muntatge, directament i sense interrupció, i per això conserva les unitats
  espacial i temporal.
• ●  PLA SUBJECTIU: Mostra allò mateix que veuen els ulls d'un personatge. A vegades el
  pla té el mateix moviment que l'intèrpret.
• ●  PLANIFICACIÓ: Desglossament del guió en plans.
• ●  PLANTEJAMENT: Inici o arrencada de la història que que hom vol narrar.
• ●  PRIMER PLA: Mostra el rostre sencer o una part de la figura humana, o bé un objecte
  globalment.
• ●  PRIMERÍSSIM PLA: Mostra una part del rostre de la figura humana, o n'apropa una zona,
  o bé només una porció d'un objecte.
• ●  PROFUNDITAT DE CAMP: Espai entre el primer terme i el darrer que s'enfoquen en un
  mateix enquadrament.
• ●  "RACCORD": Enllaçament o continuïtat d'un pla a un altre sense que es produeixi cap
  salt. N'hi ha per moviment, color, llum, contingut, so..., i fins i tot per combinació d'alguns
  d'aquests aspectes.
• ●  RITME: Impressió dinàmica donada per la durada dels plans, les intensitats dramàtiques

                  

i, en darrer terme, per efecte del muntatge.

• ●  SALT D'EIX: Efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es
  dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.
• ●  SEQÜÈNCIA: Seguit d'escenes que formen part d'una mateixa unitat narrativa.
• ●  SINCRONITZAR: Fer concordar exactament la banda sonora amb la banda d'imatges.
• ●  SINOPSI: Resum o esquema del tema o de l'argument en què s'inclouen les
  característiques majors dels protagonistes.
• ●  SOBREIMPRESSIÓ: És quan s'impressiona dues vegades el mateix fragment de film,
  filmant cada vegada imatges diferents que adquireixen significat amb la superposició.
• ●  TALL: Pas o unió d'un pla amb un altre, mitjançant l'enllaç o empalmament directe sense
  que hi hagi cap altre pla intermig.
• ●  "TRAVELLING": Moviment mecànic de translació de la càmera en l'espai quan aquesta

     

es desplaça damunt d'un mòbil o bé sobre l'espatlla de l'operador.CÒMIC (Lectura d’un còmic: europeu (d’esquerra a dreta), Manga (de dreta a esquerra)

• ∙  Bafarades/ Globus: espais amb text on es troben escrits els diàlegs que presenten els diferents personatges. Hi ha de diferents tipus:
  Per indicar que un personatge està pensant Per indicar que un personatge parlar
  Per indicar que un personatge esta cridant
• ∙  Ideograma: imatge convencional, icona o símbol, que representa un ser, relació abstracte o idea, però no amb paraules o frases que els signifiquin.
• ∙  Metàfora visual: modificació que realitza l’emissor d’un missatge als elements visuals que el componen. Es configura per dos elements físicament compatibles o molt semblants.
• ∙  Línies cinètiques: són efectes de moviment que acompanyen o assenyalen el moviment dels personatges o objectes.
• ∙  Onomatopeia: És un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el conjunt mental associat a aquella paraula. Exemples: (bum!), (catacrac!)...
  So
  1. Intensitat:
  Qualitata del so per la qual l’oïda distigeix so fort o so dèbil. ­ També s’anomena amplitud d’ona.

2. To:
Qualitat per la cual l’oïda distingeix sons greus i sons aguts, tot i tenir la mateixa intensitat. ­ La seva traducció musical són les notes: do, re, mi, fa, sol, la, si.
3. Timbre:
Qualitat que permet que l’oïda diferenciï dos sons de la mateixa intensitat i to.
4. AU:
És el format estandard en ordinadors Sun. ­ En general són els de 8 bits.
Tenen menys qualitat.
5. IFE:
És comú en ordinadors Mac. ­ Poden ser de 8 o 16 bits.
Tenen bona qualitata de so.
6. WAV:
És el format propi de Windows. ­ Poden ser de 8 a 16 bits.
Tenen bona qualitat de so.
7. RA:
És el format propi de Real Audio.
S’utilitza per reproduir sons a Internet.
Permet treballar amb fitxers comprimits.
8. PCM (Code Pluse Modulation / Modulació de Codi de Pots):
Enregista les pistes d’àudio en un format sense comprimir obtingut de les mostres d’ones de so intervals continus (44.100 Hz), amb un valor de 16 bits per cada canal (estèreo).
9. MP3:
Es va crear a la universitat alemanya d’Erlangen l’any 1987.
És un mètode de transmissió d’àudio en format comprimit digital.
Podem percebre sons de 20 Hz a 20 KHz.
S’elminia tot so que passa dels 20 KHz, amb el motiu de que l’oïda humana no ho pot arribar a escoltar. Això fa que el magatzematge sigui petit.
Ofereix tres qualitats de reproducció: FM/AM i telèfon.
10.MIDI (InterficieDigitalD’instrumentsMusicals):
Al principi només va ser un sistema de comunicació entre instruments musicals. ­ Funciona mitjançant un ordinador que s’anomena seqüenciador.
Reprodueix el so a partir dels sintetitzadors i les plaques de so.

Unitat 5 – Els mitjans de comunicació

LA TELEVISIÓ

• ●  És un mitjà d'expressió semblant al cinema, però no sempre explica històries de ficció.
• ●  Gèneres televisius: programes d'entrevista o varietats, els concursos, elsinformatius i espais de ficció com les sèries o pel∙lícules.
• ●  Els programes de televisió s'organitzen des de la seva realització:
  
  • ○  Actes, episodis o programes: constitueixen un producte final acabat o seriat, és
    a dir, que una mateixa història continua al llarg del temps en la emissió periòdica
    diària, semanal, etc.
  • ○  Blocs de producció: Són espais dins d'un mateix acte que
    s'enregistren d'un sol cop, equivalents a una seqüència
    cinematogràfica.
  • ○  Seqüència: acció completa respecte al moviment, diàleg o intriga, relacionada
    amb l’espai i el temps en el qual es desenvolupa.
• ●  Aspectes psicològics del relat:
  
  • ○  Moments de tensió: Successos que augmenten l'interès del públic fins a arribar a
    un punt de màxima tensió.
  • ○  Moments d'humor: És una estrategia fonamental, ja que relaxa a l'espectador
    respecte al que esà succeint a la trama. Acció, espai i temps.
• ●  Narrador: És la persona que relata la història en una obra, en una novel∙la, en una pel∙lícula, en una sèrie, etc... El guió general ha d’indicar si als capítols s’utilitza el recurs del narrador per relatar accions, resumir fets passats, descriure espais, caracteritzar personatges, expressar opinions, etc.
• ●  La bíblia, és un document general que explica com s'han de desenvolupar els diferents elements, quin és l'estil que se seguirà als diàlegs, com són els personatges, quis temes es tractaran, etc.
• ●  En aquest document haurà de quedar ben definit l'argument del programa o sèrie, és a dir, el stoy line, tramao línia estructural. Síntesi molt curta de la història en general i de cada una de les històries partivulars que succeeixen als capítols.
• ●  Format: Correspon a programes que comparteixen la mateixa periodicitat i les mateixes característiques formals, respecta una trama, encara que tractin temes diferents.
• ●  Gènere: Correpon a programes que s'identifiquen pels continguts, encara que tingui un format determinat.
• ●  La producció: s'encarrega de buscar els recursos necessaris per a l'elaboració dels diferents programes d'una emissora de televisió: contractació de personal,

compra o lloguer del material, gestió de l'accés a la informació, etc.● Els estudis: tot està preparat, organitzat per què el que passi arribi a l'espectador.
La realitat sempre està condicionat pel tipus d'il∙luminació, pels decorats, pel maquillatge dels participants, pel moviment i l'enquadrament de la càmera, per la música i els efectes de so.●  Postproducció: consisteix en afegir efectes de so, música, sorolls, rètols i efectes visuals a la imatge i al so que es capten directament de la realitat o de l'estudi. 
● Gèneres televisius: Ja que els programes de televisió ofereixen una gran varietat de temes, estils, estructures, finalitats i formes d'expressió, es poden classificar en:

Informatius: Programes que informen sobre diversos aspectes de l'actualitat, com el telenotícies, entrevistes a personatges d'actualitat, etcCulturals: Tracten diferents continguts culturals (cinema, art, natura, etc.) Esportius: Giren al voltant d'un o diversos esports, amb entrevistes, reportatges. Esport3.
Educatius: Per a adults o públic infantil, l'objectius és que l'espectador aprengui. Pasapalabra.Religiosos: Es tracta de programes de continguts religiosos, com misses, etc. D'humor: Amb continguts humorístics, amb números còmics, imitacions etc. Cruz y raya.
Musicals: de temàtica musical, emissió de videosclips, actuacions en directe o concerts. Ex: MTV España.Jocs i concursos: Diversos participants juguen o competeixen per obtenir un premi.
Reality Show: es tracta de programes de telerealitat. Gran Hermano.

● És una pantalla que reflexa el text de la notícia en un vidre transparentquesesituaalapartfrontaldelacàmera.A vegades,escontrolaperun pedal que té el presentador, el qual si es trepitja, fa avançar el text i si el deixa de prémer es para, de manera que el presentador pot llegir amb comoditat.

●  Codificación: Accióndeaplicaruncódigoparatransformarinformaciones electrónicas para facilitar su tratamiento o su transformación.

●  Diaporama: és una tècnica audiovisual que consisteix en l'observació d'un treball fotogràfic mitjançant la projecció creuada d'imatges (diapositives) sobre una o diverses pantalles sincronitzades manualment o amb ajuda magnètica, acompanyada d'una banda sonora.

"LA MÚSICA Y EL CINEMA AL LLARG DE LA HISTÒRIA" 

Vídeo de YouTube

Vídeo de YouTube

Vídeo de YouTube

Vídeo de YouTube